Arturo Casado se mereció el oro porqué hizo un papel magnífico. La carrera fue muy interesante. Al principio todos los españoles se arriesgaron mucho. Iban muy lentos y en estas condiciones él no era el principal favorito pero supo controlar todos los ataques. Pasar los 400 metros en 1:04 y los 800 en 2:08 es un disparate. Cualquiera podía ganar en unas condiciones de este tipo.
Cuando Casado se puso primero todos sabíamos que ganaría, y esto se podía sentir en el estadio. Dominó estratégicamente, y aunque esperaba que alguien hiciera un cambio de ritmo, nadie lo hizo y entonces él impuso el suyo. Ganó con autoridad.
Esperaba el triplete español. Pero tendrían que haber corrido una carrera más rápida y haberlo hecho todo bien y todo al mismo tiempo. Olmedo se quedó descolgado al principio y en la última vuelta se tendrían que haber colocado los tres en cabeza. Esto era muy difícil porque los tres no estaban allí. Aun así, las dos medallas son un gran éxito. No tenemos mal sabor de boca. Es una pena que Reyes Estévez se quedara cuarto, pero tiró demasiado y al final se le escapó de las manos. Carsten Schlangen se le coló.
Estoy contento de haber podido disfrutar de la victoria. Me alegro porque mi compañero ganó el primer oro para el atletismo español en estos campeonatos. Ya era hora. Tuve la fortuna de comentar y analizar la carrera para la cadena Eurosport y, gracias a ellos, me pude sentir partícipe. Me gustaría haber podido correr la carrera. Sentí rabia al ver las presentaciones, el ambiente del estadio y el no poder estar ahí… me fastidió. Estuve entrenando todo el invierno con todas mis ganas para estar en esa final. Pero así es el deporte.
Casado va ser l’únic que es mereixia la victòria
Arturo Casado es va merèixer l’or perquè va fer un paper magnífic. La carrera va ser molt interessant. Al principi tots els espanyols es van arriscar molt. Anaven molt lents i en aquestes condicions ell no era el principal preferit però va saber controlar tots els atacs. Passar els 400 metres a 1:04 i els 800 a 2:08 és un disbarat. Qualsevol podia guanyar en unes condicions d’aquest tipus.
Quan Casado es va posar primer tots sabíem que guanyaria, i això es podia sentir a l’estadi. Va dominar estratègicament, i encara que esperava que algú fes un canvi de ritme, ningú ho va fer i llavors ell va imposar el seu. Va guanyar amb autoritat.
Esperava el triplet espanyol. Però haurien d’haver corregut una carrera més ràpida i haver-ho fet tot bé i tot al mateix temps. Olmedo es va quedar despenjat al principi i a l’última volta s’haurien d’haver col•locat els tres al capdavant. Això era molt difícil perquè els tres no estaven allí. Tanmateix, les dues medalles són un gran èxit. No tenim mal sabor de boca. És una llàstima que Reyes Estévez quedés quart, però va es va desgastar molt aviat estant a la primera posició i al final se li va escapar de les mans. Carsten Schlangen es va colar. Estic content d’haver pogut gaudir de la victòria.
M’alegro perquè el meu company va guanyar el primer or per a l’atletisme espanyol en aquests campionats. Ja era hora. Vaig tenir la fortuna de comentar i analitzar la carrera per a la cadena Eurosport i, gràcies a ells, em vaig poder sentir partícip. M’agradaria haver pogut córrer la carrera. Vaig sentir ràbia al veure les presentacions, l’ambient de l’estadi i el no poder haver-hi estat… em va fastiguejar. Vaig estar entrenant tot l’hivern amb totes les meves ganes per a estar en aquesta final. Però així és l’esport.



